Títol: La muntanya de llibres més alta del món
Autora i il·lustradora: Rocío Bonilla
Editorial: Animallibres
Edat recomanada: a partir de 4 anys
El poder dels llibres i de la imaginació és el tema central d’aquest conte de Rocío Bonilla protagonitzat per l’Enric, un nen que somnia en poder volar però que lògicament tots els intents que fa són en va, l’Enric no aconseguirà mai alçar el vol. O potser sí?
Un bon dia la seva mare li diu: “Hi ha altres maneres de volar, Enric. I li va posar un llibre a les mans”.
I és llavors quan gràcies als llibres l’Enric comença a capbussar-se en diferents aventures i el meravella tot allò que descobreix, aprèn o imagina a través d’ells. És doncs a partir d’aquest moment quan l’Enric comença a volar i Rocío Bonilla aprofita les diferents lectures que fa l’Enric per fer un homenatge a grans obres de la literatura i el cinema: El Petit Príncep, el Llibre de la selva, Moby Dick, King Kong, etc. i es barreja així la realitat del petit Enric amb la ficció de les històries que llegeix i que ell recrea amb la seva imaginació.
I després d’un llibre en vindrà un altre i llavors un altre i un altre i un altre... l’Enric es converteix en un lector empedreït que acumula llibres fins a formar una immensa muntanya que atrau multitud de persones ansioses de conèixer la muntanya de llibres més alta del món. Finalment l’Enric entén allò que la seva mare li havia volgut expressar quan li va regalar el primer llibre: amb la lectura i la imaginació podem arribar on sigui i aconseguir tot el que desitgem, fins i tot volar.
Les il·lustracions estan plenes de detalls, són tendres i expressives, aquarel·les de tons molt suaus però alegres marcades amb algun toc d’humor i que conviden a ser observades una vegada darrere una altra.
CONTE COEDUCATIU:
Il·lustracions: Marta Munté
Col·lecció: Contes desexplicats
És ben conegut el conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. Però no és gens conegut La rateta que llegia a l’escaleta!!! I és que el grup de conta contes Vivim del cuentu està reversionant els contes clàssics d’una manera molt simpàtica i divertida.
A La rateta que llegia a l’escaleta, com que la rateta no és massa presumida el que decideix és comprar un llibre, perquè li encanta llegir! I és clar, es posa a llegir a l’escaleta, com no. Els pretendents, un rere l’altre, l’aniran festejant, però quan una rateta llegeix… és molt més exigent i, més quan demana quin conte s’han llegit o comprat darrerament.
Amb un final feliç i diferent, els vostres fills podran llegir-se aquest conte de lletra lligada, en molts moments rimat com ja és habitual en els contes clàssics. A més , les il·lustracions de la Marta Munté són encantadores!
LLIBRES:
EL LECTOR DEL TREN DE LES 6.27 H
Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Any de publicació: 2015
Editorial: Columna
En Guylain Vignoles és un noi en la trentena, amb una feina que a molts ens faria mal de fer; controla la Cosa, una màquina que destrueix llibres retornats i els converteix en pasta de paper per a fer més llibres. En Guylain agafa cada dia el mateix tren de tornada a casa -el de les 6.27- i durant el camí llegeix en veu alta les pàgines dels llibres que s’han salvat dins la Cosa. I és el fet de treballar en aquesta fàbrica i de la lectura diària el que fa que en Guylain estigui envoltat per una sèrie de personatges que fan que aquesta base narrativa acabi sent una meravellosa aventura literària.
No us vull explicar massa coses perquè la gràcia de tot està en anar descobrint els personatges que hi van apareixent, el vigilant de l’entrada de la fàbrica, un company retirat, unes germanes que com en Guylain agafen el tren… Uns personatges que transmeten amor, cadascú a la seva manera i cap a unes aficions diferents, però amor al capdavall.
En Jean-Paul Didierlaurent ha trenat una narració àgil que no es fa gens pesada i que té moments molt i molt divertits, de la mateixa manera que ens retrata realitats grises, però que mirades des d’un altre prisma deixen de ser tristes i queden embolcallades en una aura d’optimisme gens habitual en aquests temps que corren.
Per posar un exemple, a molts ens costaria veure el costat positiu de treballar com a senyora dels urinaris en un centre comercial, però en Didierlaurent ens ho fa veure d’una manera molt i molt diferent i amb una ironia fina, fina que ens treu un somriure mentre anem llegint.
No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. Estic convençuda que us encantarà, jo la l'he llegit!
Autor: Katarina Bivald
Any de publicació: 2014
Editorial: Edicions 62
La Sara, una jove llibretera a l’atur, i l’Amy, una mestressa de casa ja jubilada, es coneixen i mantenen una relació d’amistat per carta entre Suècia i els Estats Units. Completament diferents, però molt unides per la correspondència i el mutu amor que professen als llibres i la literatura, la Sara decideix acceptar la proposta de l’Amy de viatjar fins a Iowa i viure una curta temporada amb ella. Però en arribar a Broken Wheels, la Sara es troba amb una trista notícia, l’Amy fa pocs dies que ha mort i només podrà retrobar-la en el seu funeral.
Imagineu-vos la situació: us decidiu a viatjar milers de quilòmetres per conéixer una persona que s’estima els llibres tant com us els estimeu vosaltres i el dia que hi arribeu, aquella persona ha desaparegut. I no només això sino que els amics d’aquella persona us conviden a quedar-vos a viure en la que havia estat casa seva. Què feu?
La llibreria dels finals feliços és, a més de la història de la Sara, la història de l’Amy, de la ciutat on viu i dels seus habitants. Mentre anem veient com la Sara s’espavila a viure mentre passen els dies per tornar a Suècia, anirem coneixent en George, el Tom, l’Andy, la Caroline, la Grace… els amics de Broken Wheels que han decidit cuidar de la Sara, fent honor al que la mateixa Amy havia fet en vida per tots els habitants de la petita ciutat.
Tots els que ens considerem lectors regulars tenim un llibre personal, un o més d’un que ens ha sorprés o fascinat de tal manera que queda en un lloc especial a la llibreria i que seriem incapaços de desprendre’ns o que tindriem de ben segur un gran disgust si el perdéssim. I això és el que la Sara ens transmet. Pot ser un clàssic o un llibre més lleuger, però com diu la Sara, tots tenim un llibre, només cal trobar-lo.
La llibreria dels finals feliços és un d’aquells llibres per als amants del món literari, de les llibreries i els seus llibreters, de les biblioteques… Per als malalts dels llibres, els que els comprem de forma compulsiva, els que perdem hores de son mentre diem “un capítol més…”, els que llegim pel carrer… La llibreria dels finals feliços és, en definitiva, una història d’amor: d’amor pels llibres, per la literatura, per les persones i la vida.
UN POEMA:
EL LLIBRE; ESCRIT PER LA JOANA RASPALL
UNA ROSA:
