dilluns, 29 de febrer del 2016

El Naufragi

Els de la meva generació podreu recordar aquesta sèrie;

 
doncs el dilema d'avui m'hi ha fet pensar i força!
 
Dilema:

Anàvem de viatge amb vaixell i hem naufragat. Amb moltes dificultats hem aconseguit d’arribar a una illa on haurem de passar tres anys sense moure’ns d’allà.

L’illa fa vint quilòmetres quadrats: ¼ és un llac de peixos, ¼ és una terra de conreu, ¼ és un bosc feréstec i el darrer quart és un desert.

El clima és estiuenc, amb una temperatura constant de 30º durant el dia i de 20º durant la nit.

Només hi plou 30 dies a l’any.

Entre tots podem rescatar 7 objectes d’entre els 37 que hi ha al vaixell.

Un equip  complert de pesca, Dues pales i dos pics de jardineria, Tres raquetes de tennis i vint pilotes, Dues guitarres, Vint banyadors, El quadre de la gioconda, Deu pel·lícules eròtiques i un projector de pelis, Una capella totalment equipada, Un quilo de marihuana, Una vaca i un brau,Cent caixes de conserves, Cent llibres de literatura clàssica, Cent ampolles de begudes alcohòliques, Un jeep nou, Una barca de rems, Deu barres de metall, Cent capses de llumins, Un cavall de sis anys, Una bona quantitat de penicil·lina, Cent paquets de tabac, Tres jocs de cartes, Un gat siamès, Material de tocador i bellesa, Llavors de diverses classes, Una màquina d’escriure, Cinc armaris plens de roba, Vint-i-cinc fotografies de persones estimades, Cinc mil fulls de paper d’escriure, Un fusell i cent bales, Un equip de pintures a l’oli i trenta tubs de recanvi, Cent discos i un tocadics de piles, Un cadillac i quatre mil litres de gasolina, Material per fer un reportatge fotogràfic, Cent capses d’anticonceptius, Tres llits molt grossos, Dues tendes de campanya de tres places cadascun, Una bateria de cuina

 
 
Tot berenant comencem el nostre debat!
Continuem cridant en lloc d'argumentar.
 
 
aquí en tenim un petit exemple!
 
Quan aprendrem a escoltar-nos???
 
 
 

 

divendres, 26 de febrer del 2016

Bla, bla, bla....


Avui hem xerrat molt i molt!

Aquest era l’objectiu de la tarda, millorar la nostra capacitat comunicativa.

A vegades parlem molt i diem poc, altres parlem i ningú ens escolta, altres cops parlem molt i no ens expliquem bé.... per tant cal analitzar el que fem, com ho fem i com ho podem millorar.
Doncs comencem!

Iniciem la tarda amb un joc cooperatiu on la comunicació és la clau de l'èxit:

 
aquí teniu un dels molts tutorials que podem trobar a YouTube
perquè recordeu el joc
 
 
 

La gràcia del joc és que nosaltres no veiem les nostres cartes, però si les dels nostres companys. Per aquest motiu cal donar informació i cal recordar tot allò que ens diuen....



Ara ens toca descriure aquest aparador.... mireu bé la foto .... cal una bona observació per poder iniciar la descripció!

 
 aquí pensant
 
ara llegint i escoltant
 
Alerta!! Descripció no opinió, no interpretació!
 
 
Ara un altre exercici (amb trampa!)
 
Tothom té unes instruccions (que no pot ensenyar a ningú) per poder construir una tortuga.
Només sabem que les instruccions son diferents, però no sabem quines son les diferències. Sabem que totes les instruccions necessiten el mateix tipus de material.
 
Resultat final
 
Al final vam poder veure les diverses instruccions
 


 
Tipus d'instruccions; escrites, visuals, complertes, la foto final, amb color, amb blanc i negre...
Per tant algú de nosaltres disposava de tota la informació escrita i visual i amb color, altres només escrita, o només la foto del resultat final... (per això era important no ensenyar les teves instruccions)

Vam fer una posada en comú per poder valorar la dificultat de l'activitat.

I llavors va arribar el moment d'explicar el perquè de la frase escollida (recordeu que fa uns dies vam decorar unes bosses de paper)


Tots i totes vam explicar el perquè havíem escollit aquella frase i en quin context ho podríem utilitzar. (Vam treballar l'argumentació)

I finalment un exercici de debat! Vam fer la dinàmica del refugi antiaeri.

(aquí teniu l'exercici en format reduït)
Som un comitè especial de la humanitat en estat de crisi. Per una errada dels països més poderosos, un míssil atòmic caurà en 30 minuts. .....
Aquest comitè d'una llista de 10 persones ha de seleccionar a 6 persones. .....
No s'hi val deixar-se persuadir fàcilment per les opinions dels altres, si on s'arriba a una opinió comú al cap de mitja hora, els deu s'hauran de barallar per entrar en el refugi.


No cal dir que el debat va ser intens... però ens vam oblidar d'escoltar... a vegades creiem que per cridar més tenim més raó... (tenim alguns vídeos que demostres com va anar tot.... potser algun dia ...)

I no podíem acabar el dia sense fer una bona revisió! (aquesta vegada però ens vam oblidar de fer la foto)



dimecres, 24 de febrer del 2016

Dibuixant emoticones

Estem preparant les activitats pel proper dia 8 de març!
Treballarem la Coresponsabilitat a la llar.
 
Avui dibuixem (tot personalitzant) unes emoticones per tal de poder il·lustrar un Planning
 per l'organització de les tasques de casa.
 
 
 

 
 
El resultat final del nostre treball
 
 

dijous, 18 de febrer del 2016

Personalitzar les nostres Bosses

Ara que estem en un moment que tornen a tenir valor les coses fetes a mà, .. DIY ...Handmade, les coses personalitzades.....
Nosaltres hem volgut personalitzar unes bosses.
Per fer-ho hem utilitzat les típiques bosses de paper craff molt vistes en les pel·lícules americanes.

Per fer-ho hem pensat una bona frase i hem rotulat o pintat lletres...






Aquí tenim algunes de les frases escollides!
 





 
 
Bona feina!!!
El proper dia 26 haurem d'explicar el perquè de cada bossa!




dimecres, 17 de febrer del 2016

Coresponsabilitat

"És justícia i no caritat el que necessita el món"
 Mary Wollstronecraft



Ja hem començat a escalfar motors en relació al dia de la Dona. Aquest any, la nostra acció es desenvoluparà en relació a la Coresponsabilitat. Des del Centre Diari Sant Josep, amb el suport dels nostres joves  realitzarem un seguit d'activitats per reflexionar sobre el paper de la dona a la societat i proposar eines per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes.

Per iniciar un treball de sensibilització amb el jovent, hem visionat el curtmetratge "Globos de Agua", dirigit per Fernando Canet i produït pel Projecte europeu Equal Camp de Túria concilia. I més tard hem fet una posada en comú dintre de l'assemblea setmanal dels dimecres sobre de qui és la responsabilitat de les tasques de la cura i de la llar? Quins són els beneficis de la conciliació laboral, familiar i personal?  Hem analitzat a qui van  adreçades les campanyes de sensibilització i hem detectat que moltes d'elles van dirigides a dones, i justament les dones ja saben conciliar. 

Us deixem l'enllaç del curtmetratge per si us animeu!!!







dilluns, 8 de febrer del 2016

Bon dia Sanvi!

Aprofitant el dia de festa ...  nosaltres hem treballat!
Amb aquella alegria a les 10h del  matí, ja estàvem apunt per començar a comunicar-nos!

cames ven posades i..... foto!!!

Primer de tot una dinàmica de grup! havíem d'escollir un color pel grup. Però alerta! hi havia trampa, doncs cada persona tenia un rol concret a fer.
Com és normal, hem parlat tots alhora, hem escoltat poc i repetit molt!.

Llavors hem vist un Curt; "El vendedor de humo" per poder fer una tertúlia!

 
 
Hem pogut parlat de la comunicació no verbal (doncs el vídeo només té música), de l'art de vendre i l'ètic de l'ofici.
 
 
I llavors hem arribat a la teoria; "el procés de la comunicació".
 
Primer de tot hem respost un qüestionari: creus que et comuniques bé? El resultat en fotos!
 
comunicatius i sociables
 (fins hi tot tenim els que no s'acaben de posicionar)!

no tenen gaires dificultats per comunicar-se, però...
 
has de sortir de la closca!

Després l'explicació més teòrica i finalment uns exercicis pràctics!
 

 
També vàrem revisar els cartells que havíem fet els últims dies en el taller dels dijous!
 
Finalment va arribar el moment de muntar els "nostre" aparador. (ja havíem fet una prèvia el dijous per tal de pensar i organitzar tot el que necessitaríem)
 
 
APARADORS
 
BAZAR
les responsables de l'aparador

 
LLIBRERIA

responsables de l'aparador

BOTIGA ROBA (els responsables fan de maniquins)

mini aparador per arracades

Per acabar; una bona rotllana per avaluar els aparadors fets, i per revisar com havia anat el dia.


Bona feina!


dijous, 4 de febrer del 2016

Xesco Boix

Vam acabar el mòdul de lleure amb el conte de l'Arbre generós.
Vam començar la mostra amb un "poema visual" (que potser només vam entendre nosaltres!)


Avui volem compartir aquest conte i també volem parlar de la persona que el va fer popular!.

Si ja teniu una edat, si heu sigut infant d'un Cau o un esplai, si teniu una mica d'esperit Kumba.. no caldrà que us expliqui qui és en Xesco Boix.

Però per aquelles persones que sou més joves, us en faig quatre ratlles.


Francesc “Xesco” Boix Masramon
3/02/1946-21/07/1984  (Aquesta setmana hauria fet 70 anys).

El pioner de l’animació a Catalunya
Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de l’animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors i el seu material continua vigent. Al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes i publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.

Per molta més informació clica aquí

Un conte de PAU i de GENEROSITAT....

La sopa de pedres





Diu que una vegada, fa molt temps d'això, hi havia un país que estava en guerra. I sabeu que les guerres sempre porten problemes, porten rancúnies, enveges, hi ha molts morts, molta sang. Però sobretot a les guerres hi falta el pa. La gent passa gana. No es cull el blat, no es fa farina i la gent es mor de gana.





Un bon dia, un soldat, fart de fer anar les armes, va decidir fugir de la guerra. I fugint, fugint, cansat i afamat, va arribar a un poble.

 Era alt com un sant pau i xuclat com un clau, i anava brut, esparracat i polsós. Semblava un sac d'ossos. Un fideu. 


Mort de fam, arribà a una casa, trucà a la porta i quan surt la mestressa diu:

-Mestressa, no teniu pas un tros de pa per a aquest soldat que ve mort de fam de la guerra?

La mestressa de la casa se'l mira i diu:

-Però, que estàs tocat del bolet? Que t'has begut l'enteniment? No ho saps, que no hi ha pa? Però... com t'atreveixes...? Mal llamp t'arreplegui...!-

I a cops de guitzes i empentes el treu fora de la casa. Pobre soldat...! Prova fortuna en una altra casa, truca i diu:

-Mestressa, no teniu pas un tros de formatge per a aquest soldat que ve mort de fam de la guerra?-

La mestressa se'l mira de fit a fit i li diu:

-Però, que estàs boig? Que no saps que no n'hi ha, de menjar? Com t'atreveixes a demanar-ne?



I també a puntades de peu i empentes el treu a fora. Pobre soldat...! Ho va provar en un altre porta, en dues, en tres, en quatre i en cinc. I a totes les portes va rebre la mateixa resposta: 

-Estàs tocat del bolet! Estàs boig! Fora, fuig d’aquí...!-









I és que la gent d'aquell poble estaven tips de la guerra miserable que els havia cremat els camps i se'ls havia endut els nois, i és per això que del soldat no en volien saber res. Li tancaven la porta als nassos tot cridant-li que se n'anés.




Ah!, però el soldat no es va donar per vençut... Travessà el poble de cap a cap i se n’anà al final del poble, on hi havia un safareig públic. Trobà unes quantes mosses i diu:

- Ei! Mosses! No em voleu pas ajudar a fer una sopa que faig de pedres?-

Les mosses van riure.

- Una sopa de pedres...? Però que estàs boig?-



I se li’n reien. El nostre soldat, cansat, afamat i deprimit, es va asseure al costat de la font de la plaça del poble i, com que ja no sabia què fer, es va posar a plorar. Plorava i plorava fins que un nen se li va acostar, i després un altre i un altre encara.

- Soldat, què tens? Perquè plores?-  



-És que jo volia fer una sopa de pedres, que és una sopa que jo sé fer i que em surt molt bona, però no puc fer-la.- respon el soltat. 

- Que et podem ajudar?- pregunta en Martí.

- I tant, mainada...! Mireu, necessito que em porteu una perola grossa, aigua, un grapat de pedres i llenya per a fer foc.- El soldat respon.

En un tres i no res tots els vailets van anar a buscar les coses que havia demanat el soldat. Encenen foc, posen la perola al damunt, i hi fiquen aigua i pedres. L’aigua es començà a escalfar. Els vailets estaven impacients i deien:

-Podem tastar la sopa?-

-Calma, calma!- exclama el soldat.-

La sopa s’anava escalfant, i al cap de poc, el soldat posà els dits a dins, la tastà i diu:





-Mmmmm...! Que bona... Jo diria, però, que hi falta un punt de sal.- 



Una noia que es deia Elisabet digué:

-Però, si jo en tinc a casa meva...!-

Es posà a córrer cap a casa seva i, d’amagatotis de la seva mare, agafà la sal i la portà al soldat, que la tirà a l’olla. Al cap d’una estona, el soldat tornà a tastar la sopa i digué:

-Que bona...! Però jo diria que li falta una mica de tomàquet.-



Un noi que es deia Lluís li fa:

-Però si jo en tinc a casa meva! Hi vaig de seguida.-

I també faltarien patates i arròs.

- Doncs jo puc treure les patates de l’hort.-digué l’Anna.

- I jo a casa hi tinc arròs. El vaig a buscar!- exclamar l’Ester.



Mentre, la Fina es preguntava que podia portar.

- No tens pas enciam?- li va demanar el soldat.



-Sí que en tinc! Ara hi corro!-respongué la Fina.

I aquells vailets van anar portant pastanagues, cebes, mongetes, cigrons, naps, cols, apis, llenties, i fins i tot un va portar un tros de pollastre. La plaça ja era plena de tots els nens del poble i al mig hi havia el soldat que remenava l'olla amb molta cerimònia. La tornà a tastar, en tragué les pedres amb una cullera i digué:







-Aquesta sopa ja està. Mmmmm...! Quina sopa més bona! Ens ha quedat boníssima! És la millor sopa de pedres que he tastat mai!-

Tots els nens aplaudien i saltaven fent crits per la plaça. 










-Ara aneu a casa vostra i dieu als pares, avis i oncles que vinguin amb plats i culleres, que avui hi ha sopa de pedres per a tothom!- exclamar el soldat.

Va haver-hi sopa per a tothom. Ningú se’n va quedar sense en aquell poble.




I així va ser com gràcies als nens, aquell soldat i tot el poble van poder menjar per tota la gana que tenien, contents i fent festa. 


I des d’aquell dia, tota la gent del poble, grans i petits, gràcies a un soldat desconegut, va aprendre a compartir una mica més el que cadascú tenia.

 I TU, JA COMPARTEIXES? 

Gràcies Xesco per compartir amb tots els infants els contes que aneves aprenen d'aquí i d'allà!
Ara aquest infants els compartim també amb altres infants, 
confiant que sempre en algun lloc i haurà un infant escoltant...




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...