Recordeu... educar és donar-se als altres.
Versió del Conte Visual
Versió Conte Escrit
Hi havia una vegada un nen que estimava molt un arbre i, cada vegada que anava a veure‘l,
li agafava unes quantes fulles i se‘n feia corones per jugar al rei del bosc.
Pujava pel seu tronc, es gronxava a les seves branques i se li menjava les pomes.
També hi jugava a cuita-amagar.
Quan ja estava cansat, s‘asseia i s‘adormia a la seva ombra.
Quan ja estava cansat, s‘asseia i s‘adormia a la seva ombra.
I el nen estimava l‘arbre... L‘estimava molt. L‘arbre era feliç.
Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...
Però el temps va anar passant i el noi es va fer gran...
I l’arbre moltes vegades se sentia sol.
Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l‘arbre li va dir:
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi.
- Vull comprar coses i passar-m‘ho bé, vull diners. Me‘n pots donar tu de diners?
- Tan sols tinc fulles i pomes.
Aleshores, un dia, el noi el va anar a veure i l‘arbre li va dir:
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Sóc massa gran per pujar-hi i jugar, digué el noi.
- Vull comprar coses i passar-m‘ho bé, vull diners. Me‘n pots donar tu de diners?
- Tan sols tinc fulles i pomes.
Agafa les meves pomes, noi, ves a vendre-les a la ciutat. D‘aquesta manera tindràs diners i seràs feliç.
Així doncs el noi pujà a dalt de l‘arbre, li agafà les pomes i se les endugué. L‘arbre era feliç.
El noi va estar molt de temps sense visitar-lo...
Així doncs el noi pujà a dalt de l‘arbre, li agafà les pomes i se les endugué. L‘arbre era feliç.
El noi va estar molt de temps sense visitar-lo...
L‘arbre estava trist. Llavors, un dia, el noi va tornar; l‘arbre se‘n va alegrar i li digué:
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una casa que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa ?
- No tinc casa, digué l‘arbre.
- Vine, noi, puja al meu tronc i gronxa‘t en les meves branques, menja‘t les meves pomes, juga sota la meva ombra i sigues feliç.
- Estic massa ocupat per enfilar-me als arbres, digué el noi. Vull una casa que em guardi del fred, vull una dona i vull fills, i és clar, necessito una casa. Em pots donar una casa ?
- No tinc casa, digué l‘arbre.
El bosc és la meva casa, però pots tallar les meves branques i fer-te‘n una. Aleshores seràs feliç.
Així doncs el noi va tallar-li les branques i se‘n va anar a construir la seva casa. I l‘arbre era feliç.
El noi no hi va tornar durant molt de temps.
Un dia , tornà al bosc i l‘arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
- Vine noi, i juga.
- Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m‘endugui ben lluny d‘aquí. Em pots donar una barca?
- Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et farà feliç.
Un dia , tornà al bosc i l‘arbre, tot xiuxiuejant, li digué:
- Vine noi, i juga.
- Sóc massa gran i estic massa trist per jugar, va dir el noi. Vull una barca que se m‘endugui ben lluny d‘aquí. Em pots donar una barca?
- Talla el meu tronc i fes-ne una. Podràs navegar i això et farà feliç.
Així doncs, tallà el tronc, se‘n feu una barca i se n‘anà a navegar.
I l‘arbre era feliç... Però d’aquella manera. sabeu?
I després de molt temps el noi va tornar al bosc.
- Ho sento, digué l‘arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
- Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
- Ja no tinc branques, va dir l‘arbre; ja no t‘hi pots gronxar.
- Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
- Ja no tinc tronc, digué l‘arbre; ja no pots pujar-hi.
- Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
- Ho sento, digué l‘arbre; m‘agradaria donar-te alguna cosa... però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
- No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
- Bé va dir l‘arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona.
I l‘arbre era feliç... Però d’aquella manera. sabeu?
I després de molt temps el noi va tornar al bosc.
- Ho sento, digué l‘arbre; ja no em queda res per donar-te; ja no tinc pomes.
- Les meves dents són massa febles per menjar pomes, va dir el noi.
- Ja no tinc branques, va dir l‘arbre; ja no t‘hi pots gronxar.
- Sóc massa vell per gronxar-me en les branques, va dir el noi.
- Ja no tinc tronc, digué l‘arbre; ja no pots pujar-hi.
- Estic massa cansat per pujar-hi, digué el noi.
- Ho sento, digué l‘arbre; m‘agradaria donar-te alguna cosa... però no em queda res, tan sols una soca. Ho sento...
- No em calen massa coses ara, digué el noi; tan sols busco un lloc quiet per seure i reposar. Estic molt cansat.
- Bé va dir l‘arbre, redreçant-se tant com va poder; una soca vella és bona per seure i reposar una estona.
Seu i reposa. I el noi ho feu. I l‘arbre fou feliç.
